Rajasthan

...aqui plou a bots i barrals aixi que aprofito que encara hi ha llum i que tinc temps per explicar-vos cosetes amb mes detall!

Aquest mati a les 6 ha sortit puntualment el meu tren des de Delhi. Ha estat facil trobar el vago (aquest cop amb seient numerat i aire acondicionat), esta tot perfectament indicat. Per sort a trigat en arrancar i aquest cop no m,he fotut cap pinyo amb el tren en marxa... He arribat a Ajmer a les 13 del migdia, i com he llegit a la guia que hi havia coses a visitar he decidit estar aqui un parell de dies. Es un poble de 500.000 hab (visca la lonely planet!) que te montanyes tot al voltant i un llac. Estic en un hotel familiar, en un tipus de cases que es diuen Havelis. Antic pero precios...i net!

Aquest migdia ha estat el primer cop que he menjat un plat tipic d,aqui el Thali, fins ara he menjat espaguetis, sopa, i fins i tot una calzone!. Et porten una bandeja amb dos tipus de pa i llavors tot de bols petits amb diferents coses. En un una salsa amb llenties, l,altre unes patates, arros, tofu amb salsa i pesols, i una altra cosa indesxifrable pero amb regust a llet. El camarer del restaurant s,ha entretingut a explicar-m,ho mig en angles mig en hindu i la veritat es que no he pillat massa cosa, pero estava bo, i m,ha costat uns 3,5 euros.

Despres de dinar i veient que es preveien pluges a la tarda he anat fins al Dargah, un dels centres de pelegrinatge mes importants pels musulmans de tota la India. Forsa capullos la veritat...m,ha tornat a passar com a Delhi: primer et diuen que no pots entrar la camera, deixes la camera, despres massa destapada, et tapes (...amb la calor que fot...), llavors les sabates, el cap...despres et fan pagar...total...li he dit que es fotes el mausoleu per on li cabes...(...veieu...ja em vaig trobant millor! :p)

He continuat mes amunt de la muntanya, casi fins al final del poble i alla hi ha unes ruines d,una mesquita antiga, un paisatge precios. Per arribar-hi tot de carrerons estrets plens de botiguetes. A dalt una senyora tan si com no s,ha volgut fer una foto amb mi, molt gracios. La dona no parava de parlar-me, com si jo pogues entendre alguna cosa, i al final jo tmabe li he dit quatre coses amb catala... era precios com em mirava i somreia...

Efectivament ha comensat a ploure i res, aqui estic donant-vos la tabarra una estona fins que pari o almenys fins que pari una mica i pugui arribar a l,hotel en condicions.

doncs res mes de moment... amb els anims costa amunt un altre cop, mil petons des de Ajmer!